La XXIII Roda de teatre de l'Alt Penedès va fer la seva parada a la Masia de Mas Catarro amb l'obra
L'hivern plora gebre damunt el gerani diumenge 24 de novembre
. A la sala d'actes de la Masia es van aplegar aproximadament unes 50 persones per veure l'actuació del grup de teatre Llavor d'Art. El director de l'obra, Esteve Maimó, va assegurar que la rebuda a la Roda de teatre és molt bona i ajuda que la gent s'aficioni a anar a veure representacions teatrals.
Entorn d'unes 50 persones es van acostar a la Masia de Mas Catarro per veure l'obra L'hivern plora gebre damunt el gerani que forma part de la Roda de Teatre i que el dia 24 de novembre va ser el torn de Santa Margarida i Els Monjos per acollir aquest teatre itinerant. El cost per veure l'obra és totalment gratuït. El repartiment d'aquesta obra és el següent: Robert Bernad com Blai, Teresa Domènech com Lena, Marina Ferré com Mònica i Jordi Roig com motorista.
L'obra
L'hivern plora gebre damunt el gerani és part d'una trilogia d'Agustí Bartra. Amb paraules del mateix director de l'obra, Esteve Maimó, l'argument és el següent: La Lena està casada amb el Blai però fan vides separades per culpa d'esdeveniments personals passats. La Lena va tenir un fill amb un altre home, la passió i l'amor que va sentir per aquest home l'explica al principi de l'obra. Seguidament narra molt clarament la mort del seu fill a la guerra. El Blai, per part seva, va tenir un afer amorós amb una dona anomenada Mònica, la qual era germana de Lena. La Mònica va quedar embarassada d'un fill que no volia i va practicar un avortament clandestí. A cadascú dels protagonistes els embolica un trauma molt difícil de superar i per tant cada dia a la mateixa hora es troben a la plaça on cadascun d'ells expressarà a la seva manera l'angoixa i el neguit que els turmenta i no els deixa viure. Aquesta representació de l'angoixa cadascun dels personatges la fa d'una manera molt particular: la Lena necessita pintar-se la cara amb un somriure típic del teatre dramàtic, a més s'imagina un gos per poder reviure els moments més feliços i alhora més tenebrosos de la seva vida, representa la tràgica definició de l'impossible. D'altra banda, el Blai necessita transformar-se en un pallasso per poder representar tot el turment que l'envolta, sobretot per la mort de la Mònica. En definitiva ell no vol reviure allò que està obligat a viure cada dia, vol fugir d'ell mateix i assimilar el seu propi destí i el de tota la humanitat. La Lena és la figura designada al mateix destí tràgic i per tant més capacitada per interpretar-lo. Al final un home de negre amb un casc blanc ensenya el camí al Blai que rebutja i maleeix. Per acabar l'única solució que tenen per treure's de sobre el neguit i l'angoixa és la mort
En una petita entrevista en la qual vaig preguntar a Esteve Maimó per la Roda de Teatre va explicar que es va crear fa molts anys i es va fer per promocionar el grup de teatre amateur que hi ha a tota la comarca. Llavors es va començar a apuntar gent perquè hi havia bastant inquietud teatral i van decidir muntar la Roda de Teatre. A més abans que es crees es va començar a fer teatre a cada poble però cada organització anava per la seva, era molt descoordinat, així que la Roda també va servir per tenir un control comarcal del teatre.
Maimó va explicar que es va intentar fer uns estatuts, federar-se. De fet, estan a la federació de grups de teatre amateur a Barcelona, això permet fer -en totes les seves garanties- actuacions a tot arreu on els contractin, sempre amb el recolzament tant de la federació com dels grups de teatre amateur. La Roda de teatre va néixer d'alguna manera per promocionar els grups de teatre amateur que hi havia, en aquest cas, a l'Alt Penedès. Com va comentar Maimó a cada comarca normalment hi ha muntada la seva pròpia roda, el que permet fer com a mínim 2 actuacions: la que tenen al poble el qual pertanyen i anar a un poble diferent per representar l'obra que estiguin portant. Això fa que d'alguna manera es puguin donar a conèixer a la comarca. Cada grup es munta la seva obra segons els seus coneixements, les seves idees, la gent, la inversió que han de fer per l'escenografia, el vestuari, la il·luminació... Totes aquestes despeses representa que surten de la butxaca del grup tot i que és veritat que l'ajuntament quan s'organitza una roda paga una quantitat, però a vegades aquella quantitat cobreix els costos i d'altres no. Normalment no acostuma a cobrir tot el cost així que als grups de teatre els interessa fer com més representacions millor.
La rebuda de la Roda de Teatre entre la gent, segons Esteve Maimó, és bastant bona, tot i que no s'omplen les sales la mitja de públic que assisteix ronda entre les 75 i les 80 persones. Depèn de l'època incrementa el nombre de persones, ja que per exemple, a l'estiu la mitja pot ascendir a les 100 persones ja que els pobles estan més plens i ve més de gust fer més activitats. El nombre d'espectadors també depèn del poble i de si hi ha més o menys afició pel teatre.
La pròxima actuació de la Roda de Teatre també és al municipi de Santa Margarida i Els Monjos, aquest cop a La Margaridoia el dia 1 de desembre a les 19:00 hores. L'obra que es presentarà és
Burundanga representada pel grup La Torre.
